El meu nom és Josep Miquel Asensio, vaig néixer a Barcelona [Poble Nou] el 30 de juliol de 1946. Vaig arribar a Colombia amb els meus pares i la meva germana, jo tenia 15 anys i la meva germana 1 any. Vam venir en vaixell [Marco Polo], la travessia va durar 16 dies, vam arribar a Cartagena l'11 de novembre de 1961, durant les festes del Regnat i vam viatjar a Bogotá, que ha estat sempre la meva residència.
1969, Josep Miquel amb el seu pare i la seva germana passejant per la Carrera Sèptima, Bogotà.
Vaig començar a treballar i a estudiar [comptabilitat i l’anglès, hi vaig durar 6 anys estudiant aquest idioma al Centro Colombo Americano]. Al ben poc d’arribar, vivíem en una Finca, "la Morea", prop de la Caro. Poc després d’arribar, ens en vam anar a viure a Bogotá i allí, amb un espanyol amic que vivia amb nosaltres, vaig començar a treballar amb ell. Així vaig conèixer l'art de rentar i planxar tota tipus de roba (des de roba de drap fins a roba fina, de festa, amb pedreria, de núvia, també pell d’ant, etc.).
Als 9 anys d'estar vivint aquí, vaig anar de viatge amb els meus pares i germana a Espanya, de vacances, i ho vam fer en vaixell anada i vinguda [Américo Vespucio]. La meva mare LI va posar professor de ball a la meva germana perquè la veiessin els meus familiars i lògicament també jo en vaig aprendre, ja que era la seva parella. En aquest transitar vaig conèixer a la meva dona [Maria Helena], va ser a la Casa Espanya en un Regnat de la Maja Desnuda, jo vaig anar d’ajudant de la Mary Luz, la cantant i actriu espanyola. Vam tenir un festeig de quatre anys, ens vam casar el 12 d’octubre de 1972 a l'església del Pilar, és a dir que complirem 49 anys d'estar casats amb 2 fills, Sandra Patricia i Josep, i cinc néts.
Acabat de casar, vaig entrar a treballar a Cia. Robledo Germans, el soci majoritària de la qual era l’oncle polític de la meva dona, i hi vaig començar com a administrador d'un magatzem de roba per a home i dona, que estava ubicat a la Cra 15 amb Carrer 85. En aquesta feina, la meva dona va quedar embarassada de la meva filla [avui té 46 anys] i als deu mesos va néixer el meu fill Josep [45 anys].
1971, Casa d’Espanya el dia que es va prometre amb la seva dona.
Em va sortir l'oportunitat d'entrar a treballar en una Cia. gran de nom Papelería Latinoamericana, Palatina Esterbrock, productora de llapis d'escriptura, de colors, de dibuix, marcadors de tinta indeleble, d'aigua i d’una línia de regles i esquadres. Vaig començar com a venedor Jr., venedor Sènior, supervisor, em van posar a estudiar tot allò relacionat amb mercadeig i Gerència Comercial, érem competència de Berol i Icolapiz. El meu retir va ser per un desacord amb un gerent nou. D'allí vaig passar a una Cia. de cables elèctrics i telefònics de nom Facomec, filial de l'Erikson, que tenia la base a Cali. La veritat no em sentia satisfet ja que no em considerava venedor, sinó un pren-comandes, ja que atenia grans magatzems d'elèctrics i els feia inventari i els assortia del que els faltava. Em vaig trobar llavors amb el meu antic cap de Palatina, que ara era gerent a Bogotà de magatzems Ley. Me'n vaig anar a treballar a aquesta companyia com a comprador de llar, em tocava comprar més de 60.000 productes per 22 magatzems, supervisar els magatzems, capacitant i fent mercadeig, rotació percentatge, durada, publicitat: va ser una experiència molt bonica. En retirar-se el meu cap, se'n va anar a una cita de productes d'un sol ús Plasdecol i m'oferia la Gerència de Bogotà, amb diverses oportunitats.
En entrar a treballar en aquesta companyia, vaig tenir un accident molt greu. Això va passar un 22 de desembre, va ser a 4 cases d’on vivíem. Va ser un tret al cap: em va entrar una bala de 9mm d'una banda del clatell i em va sortir per darrere de l'orella dreta, i em va sortir massa encefàlica. A la Santa Fe no em van fer cap operació, ja que tenia diversos resquills al cap i estaven entrellaçats amb els nervis, i, si m’operaven, podia quedar cec, paralític, sordmut o em podia morir en l'operació, o sigui que avui visc amb set resquills al meu cap.
Després de fer un treball molt satisfactori en aquesta companyia, em vaig retirar ja que no em complien amb el que m’havien ofert. Vaig passar a una altra companyia, Lafayette, però hi vaig durar molt poc perquè a la Casa Espanya vaig conèixer un basc que va venir a Colombia a muntar una distribuïdora d’una cita espanyola, MAGEFESA, i m’hi vaig enrolar com a venedor i després Gerent Comercial, vaig obrir mercat a nivell nacional, però el bo no dura: resulta que van arribar uns senyors que treballaven al Brasil i allà es va trencar la cita. Van venir i van voler canviar moltes coses que ells creien i, com no coneixien aquest mercat, l’empresa va fer fallida i el Senyor que em va contractar se’n va retornar a la seva terra. Ja per edat no aconseguia feina, llavors vaig començar a escriure .a diverses empreses espanyoles per fer una representació. Em van contestar moltes, però em vaig decidir per una companyia de ceràmica que és d'Alacant i de nom Plaça Ceràmica. Em van convidar a la Fira Cevisama a València i allà vaig anar a conèixer l'empresa. Aquí els venia als magatzems de ceràmica i a constructores, fins que va venir el problema que la construcció es va enfonsar i després va venir també ceràmica xinesa amb preus molt baixos, per la qual cosa vaig decidir deixar aquesta representació . Durant un temps vaig ajudar la meva dona, que va començar a treballar amb Pat Primo, que van llançar al mercat una línia de roba infantil i ella té molta experiència en aquest camp. Però després d'uns anys, ella va renunciar per diferències amb la Gerent comercial.
També vull explicar-los que jo sóc un aficionat al futbol i des que vaig arribar vaig començar a jugar, a l’equip amateur del Santa Fe, vaig ser fundador del campionat de l'Olaya amb la Impremta Nova Granada, vaig jugar també amb la Casa Espanya i vaig tenir oportunitat de jugar amb professionals de futbol i professionals que quan no jugaven amb els equips de Bogotà s'hi afegien. Ah ,no us vaig comentar que el meu sogre va ser futbolista professional en l'època de l'daurat costarricense, i per aquesta raó jo jugava amb ells.
I finalment, el meu desig és anar a Catalunya a acomiadar-me de la meva terra, tornar a Colombia i morir en aquest país que ha estat la meva segona pàtria i és on hi tinc la meva família.
I finalment vull donar les gràcies a la Comunitat Catalana, a l'Ambaixada d'Espanya i a la Fundació espanyola.
Josep Miquel Asensio.
Bogotà, 2021.